El s. XX
La vida política de Balsareny des de la primeria del segle XX fins a la guerra estava força polaritzada, tal com demostra l´existència de dos centres d´esplai i reunió: el Centre Catòlic i el Cercle Instructiu i Recreatiu, el primer amb un aire religiós i conservador, i el segon laic i republicà.
En el camp sindical, la CNT, organitzada des de 1919 a Balsareny, era el sindicat amb més força al poble, i això facilità la insurrecció de l´Alt Llobregat, el 1932, durant la qual els escamots armats arribaren a ocupar l´ajuntament un parell de dies. L´existència del grup nacionalista "Palestra" acabava de completar el panorama sociopolític del poble.
En acabar la guerra, el 1939, el Cercle Instructiu fou clausurat. L´activitat cultural va iniciar la recuperació el 1945, amb l´aparició d´una colla sardanista, el 1948 amb les representacions de Els Pastorets de la Colònia Soldevila. El 1955 es fundà l´agrupament escolta Guillem de Balsareny, i quatre anys després l´associació Amics dels Castells. Els anys 60 va tenir una important activitat el grup de teatre La Lluerna. El 1976 es va crear la coral Sant Esteve i l´esbart dansaire, i també el Centre Cultural Recreatiu. Es va començar a publicar la revista Sarment. L´any 1979 es van celebrar per primer cop els festivals d´estiu, i el 1980, impulsat per antics socis, es va recuperar l´activitat del Cercle Instructiu i Recreatiu.
Durant el segle XX, Balsareny ha mantingut una tendència al creixement fins als darrers decennis. Cal buscar-ne els motius en l´època d´esplendor del tèxtil; en segon lloc, per l´inici de les prospeccions potàssiques el 1934, i en tercer lloc per l´inici de l´activitat minera, el 1948. Fins a la guerra del 36, Balsareny va rebre, bàsicament, una immigració de les poblacions de la vora i, coincidint amb les prospeccions mineres, van començar a arribar-hi persones procedents de comarques properes.
Després de la guerra, es va recuperar el ritme de creixement demogràfic fins a la dècada dels seixanta, en gran mesura per la immigració de famílies del sudest peninsular. Això anà acompanyat del desenvolupament urbanístic. A partir dels anys 60, Balsareny va patir una davallada de població arran de la crisi industrial, sobretot del tèxtil i la mina.
Balsareny va passar el seu pitjor moment econòmic al final de la dècada del setanta i durant els anys 80, i moltes persones van haver de desplaçar-se a altres pobles veïns a treballar.
El 1973 va passar el darrer comboi del Carrilet.
