El s. XIX
A la primera meitat del XIX, Balsareny visqué amb intensitat els conflictes bèl.lics. El castell va ser incendiat el 1835 per la gent del poble, que hi veia el símbol de l´opressió senyorial. Tres anys després, la població va patir el setge carlí del sinistre comte d´Espanya.
Després de rebre un fort impuls immigratori, la població va arribar als 1.500 habitants el 1877, xifra que es va mantenir pràcticament inalterable fins al tombant de segle. En aquesta època hi havia una forta implantació de la vinya, que va arribar a ocupar el 80% de les terres de cultiu, cosa que va convertir el paisatge de Balsareny en una zona de parets de vinya i barraques de pedra. La fil.loxera, però, arribà al poble el 1892. Només la implantació d´indústries tèxtils va salvar la situació del poble.
El 1842 ja hi havia una fàbrica de filats de cotó (el Molí), i vint anys després se´n va instal.lar una altra de teixits i filat a Vilafruns. Al tombant de segle, les empreses tèxtils més importants les van crear a Balsareny el germans Soldevila, concretament a la Rabeia i a Sant Esteve, on aviat van néixer sengles colònies.
Amb el decurs del s.XIX el sindicalisme anà prenent cos a Balsareny. A final de segle hom va substituir el camí ral de Sallent a Berga per la carretera, i el 1885 arribà el ferrocarril (el Carrilet) L´embranzida del tèxtil a Balsareny també va acompanyada d´un moviment cultural emergent: el 1885 es crea el Centre Catòlic; el 1891, el Centre Instructiu i Recreatiu, i el 1905, el Casino. D´altra banda, a la primeria del nou segle es van construir les carreteres de Súria (1908) i Avinyó (1915).
